El kéfir és un producte lacti produït per bacteris àcid-làctics, llevats i altres tipus de microorganismes que s’encarreguen de transformar la llet en aquest increïble producte fermentat.
Una curiositat és l’origen del nom kéfir perquè es diu que prové de la paraula turca Keif que vol dir “sentir-se bé” o “bona cara”. I que aquest es comercialitzava a través d’Europa amb diferents noms com kephir, kiaphur, kefyr, péphir, knapon, kepi i kippe.
La procedència originària d’aquest producte fermentat es localitza al Caucas fa milers d’anys on segurament la producció de kéfir va començar com a forma de conservació dels aliments dins de bosses de pell i allà és on van començar a créixer els grànuls de kéfir més que curiosos (dels quals parlaré en un futur article).
Molts parlen de quan va ser la primera vegada que es va produir aquest producte, però potser el seu descobriment va ser per un simple accident com el descobriment de la penicil·lina per Alexander Fleming quan aquest va marxar de vacances durant diversos dies i va oblidar una placa de cultiu bacterià on, per casualitat, va créixer un fong que va resultar ser un cep de Penicillium notatum que va destruir els bacteris que havia cultivat.
Altres, en canvi, expliquen la llegenda que el profeta Mohammad va lliurar els grànuls de kéfir originals als cristians ortodoxos que vivien al Caucas com a mostra de la seva gratitud.
Però… Qui sap quina d’aquestes teories serà la certa?… En tot cas, potser algun dia en el futur sapiguem la resposta a aquesta incògnita.
Sigui com sigui, el que sí sabem és que la fermentació era un mètode que ens ajudava a aconseguir que els aliments duressin més abans que apareguessin els mètodes que fem servir avui com la refrigeració, enllaunat… Per això, més que pel sabor que dóna la fermentació al producte final, la conservació és per la qual cosa aquest producte làctic era tan versàtil en el passat.
A dia d’avui, aquest producte s’ha convertit en un dels productes fermentats làctics més consumits i, sens dubte, continuarà creixent a mesura que passin els anys.
En els següents articles intentarem donar una mica de llum a les raons per les quals s’està donant aquest fenomen.
Bibliografia:
- Guzel-Seydim ZB, Kok-Tas T, Greene AK, Seydim AC. Review: Functional Properties of Kefir. http://dx.doi.org/101080/10408390903579029 [Internet]. 2011 Mar [cited 2022 Sep 1];51(3):261–8. Available from: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/10408390903579029
- Ruiz Rodríguez LG, Mendoza LM, van Nieuwenhove CP, Pescuma M, Mozzi FB. Kefir y los Alimentos fermentados artesanales. Alimentos fermentados: microbiología, nutrición, salud y cultura [Internet]. 2020 [cited 2022 Sep 1];1:273–306. Available from: https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/120178
