En primer lloc, hem de contextualitzar la situació i és que, la majoria d’adults arreu del món no produeixen un enzim anomenat lactasa que és necessària per poder pair el carbohidrat principal de la llet que és la lactosa.
Aquesta intolerància a la lactosa sembla estar lligada a un fenotip genètic que es troba al nostre ADN, per exemple, s’ha vist que ètnies asiàtiques i africanes presenten més d’un 70% d’intolerància a la lactosa!
Fins aquí bé, la lactasa és necessària per poder pair la lactosa. Aleshores, si no tinc lactasa i ingereixo llet, què passa?
Doncs el més probable és que et senti malament, encara que això és molt individual, no deixem sempre de produir lactasa del tot, sinó que depèn del grau de producció de cada persona i de la quantitat de lacti que ingereixis, és a dir, poca lactasa i molta lactosa pot ser mala combinació perquè ens pot crear malestar, flatulències, distensió i fins i tot diarrees severes en els casos més greus.
El cas és que, encara que no toleris bé alguns lactis, no implica que no els hagis de tolerar tots, és aquí quan entra un dels beneficis dels lactis fermentats.
Els lactis fermentats com el iogurt, el quefir i els formatges presenten menors quantitats de lactosa que la matèria primera principal (la llet) i això és perquè els microorganismes que s’utilitzen per realitzar la fermentació i aconseguir el producte final s’alimenten de la lactosa, és a dir, aquests microorganismes com el Lactobacillus bulgaricus s’encarreguen de pair la lactosa per poder fermentar el producte.
Com a resultat d’aquesta fermentació, s’aconsegueix que aquests productes siguin millor tolerats per les persones que tenen problemes per pair la lactosa i, en el cas que aquestes persones ingereixin lactis de forma freqüent, fa que no sigui necessari eliminar-los del tot de la dieta .
I, a sobre li podem afegir que en utilitzar altres matèries primeres com la llet de cabra, podem obtenir un altre benefici i és que, de base aquesta llet conté menys lactosa que la llet de vaca amb la qual cosa, pot ser un altre punt a favor per augmentar la tolerància.
Bibliografia:
Itan Y, Powell A, Beaumont MA, Burger J, Thomas MG (2009) The Origins of Lactase Persistence in Europe. PLoS Comput Biol 5(8): e1000491. https://doi.org/10.1371/journal.pcbi.1000491
